*kōan; nace con un compromiso: ser un entramado de relaciones entre público, artistas, galeristas e instituciones, no una mera acumulación de obras. El patrimonio es un bien que trasciende la propiedad privada. Cada obra retirada de la circulación y confinada a un uso exclusivamente privado es, en alguna medida, un fragmento de patrimonio que deja de cumplir su función pública. Prestar, exhibir, mantener la obra a la vista es el modo en que el coleccionismo se hace responsable ante esa amenaza.

*kōan; rechaza el arte como un objeto de consumo o fetiche museístico. Ninguna obra se agota en su materialidad tangible ni en su cotización en el mercado. Cada una remite a una experiencia, un recuerdo, una emoción o una pregunta que la empujan hacia sus propios límites.

*kōan; no es un nombre, una marca o una etiqueta. Ni siquiera es una declaración de intenciones: es una instrucción, un plan de trabajo que nunca llegará a concluirse.

*kōan; naix amb un compromís: ser un entramat de relacions entre públic, artistes, galeristes i institucions, més enllà de la mera acumulació d'obres. El patrimoni és un bé que trascendix la propietat privada. Cada obra retirada de la circulació i confinada a un ús exclusivament privat és, en certa manera, un fragment de patrimoni que deixa de complir la seua funció pública. Prestar, exhibir, mantindre l'obra a la vista és la manera en què el col·leccionisme es fa responsable davant d'eixa amenaça.

*kōan; rebutja l'art com un objecte de consum passiu o fetitxe museístic. Cap obra s'esgota en la seua materialitat tangible ni en la seua cotització en el mercat. Cadascuna remet a una experiència, un record, una emoció o una pregunta que l'espenten envers els seus propis límits.

*kōan; no és un nom, una marca o una etiqueta. Ni tan sols és una declaració d'intencions: és una instrucció, un pla de treball que mai arribarà a concloure.

*kōan; is born with a commitment: to be a network of relations between public, artists, gallerists, and institutions, moving beyond the mere accumulation of works. Heritage is a good that transcends private property. Every work withdrawn from circulation and confined to exclusively private use is, in a sense, a fragment of heritage that ceases to fulfill its public function. Lending, exhibiting, and keeping the work on display is how collecting takes responsibility in the face of that threat.

*kōan; rejects art as an object of consumption or a mere museum fetish. No work is exhausted by its tangible materiality or its market value. Each one points to an experience, a memory, an emotion, or a question that pushes it to its very limits.

*kōan; is not a name, a brand, or a label. It is not even a declaration of intent: it is an instruction, a work plan that will never come to an end.